CXL M’ha anat d’un trenc
Havent sortit de la fenya, a hores intempestives, demano foc a un parell principatí de birròmans que aguanta una barra de bar exterior, improvisada per a fumadors (que cadascú triï l’antecedent que més li agradi per al que).
Després de donar-me’n (aquí l’antecedent del pronom és el foc, no pas la cervesa), un dels birròmans (hauria de dir birromen?) m’ofereix xerrameca (“Oye, oye, oye…”), però responc amb l’excusa barata, i aquest pic certa, que perdo el trenc, per més inri l’últim del dia.
Uns metres més avall, sento/escolto cap a on pretenia fer tombar la conversa:
-Tú imagínate que no lo entiendo porque soy de fuera –molt preocupat pels altres, però “de fuera”, eh? Fora d’on?
Panteixo alleujat bo i accelerant el ritme: si m’hi arribo a quedar, potser no hauria arribat ni al primer bus nocturn.
(Res a veure, simplement m’agrada. :_))
mare meva!!!!!!!!!!! ufffff!!!!! imagino que eren de llocs molt llunyans (o potser és que voldrien ser-ho i no són…) o potser profunds…la imaginació no té fronteres…les pors tampocs…i sí millor fer vía! La cançó preciosa!
“Fer via”, s’i senyora… 😉
A mi també m’agradaaaa! (la cançó, l’entrada, també, eh, però no tinc cap comentari!) I això que al principi no la suportava, la trobava cursi. Salut i força al canut!
El Canut no, que ‘es un pedant!