adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

134 Solsono no esborrone

Quan marxes a Solsona un parell de dies, ho fas a la recerca de l’ambient rural que tant ens agrada als camacus –no pas quEmacus, malgrat la botiga– i amb ganes d’aire net, tranquil·litat i desconnexió. No deixes de tenir a la recambra, però, el pensament que ensopegaràs un dialecte diferent del teu i que, val a dir, desconeixes força –ai, l’occidental!

Un cop al Solsonès, després de les converses de rigor amb un parell de recepcionistes, la cambrera argentina del restaurant –amb un català de primera, lleisme (xeisme?) a banda– i l’encarregada tafanera de l’Schlecker –capaç de tenir-te 25 minuts a establiment per comprar un trist raspall–, no detectes gaire cosa de diferent, a banda d’algunes es ben obertes i la manca d’algunes neutralitzacions. L’acompanyant sense inquietuds lingüístiques ho descriu d’allò més bé: “Doncs no parlen tan… tant.”

Un cop a casa, decebut de no haver traspassat el mur invisible de Milà i Fontanals, fas el que hauries d’haver fet abans de marxar i consultes les particularitats del solsoní –l’enllaç és molt bo–. Ras i curt: a) el Solsonès disposa d’un poti-poti dialectal deliciós; b) el solsoní és un parlar de transició que pica un xic d’ací i un poc d’allà, però que sembla que tira més cap al central; c) té un vocalisme àton increïble, que a cops pica l’ullet a l’anglès.

Rius quan llegeixes que els solsonins/solsonencs –tant se val si de la comarca o de capital– no són ieistes. Encara sort! Com pronunciarien, si no, el bar del nucli antic que té per nom Ball calent?

De tornada a casa, però, al bell mig de la carretera vella de Manresa a Igualada, trobes tot el material que esperaves per al bloc. Que déu els agafi confessats (cliqueu-hi i creixeran):

I tot això en l’entorn idíl·lic d’una típica masia catalana. La mateixa sensació d’anar a un restaurant espanyol a Amsterdam i que cap cambrer no parli castellà -i que ni tan sols ho semblin-, o quan sents una conversa entre dos italians en un bar de Barcelona en què un explica a l’altre que l’arròs a la cubana és un plat típic caribeny -ja, i la truita a la francesa o l’ensalada russa què?

M’havia rumiat un reguitzell d’acudits sobre els plats, però em faré enrere. Encara sort que el dinar no se’m va posar malament…

Advertisements

23 comments on “134 Solsono no esborrone

  1. montsellado
    14/01/2011

    Oh! Brutal! Estàs segur que et va provar el dinar? (és que si aquest personal cuina igual que escriu…) La veritat és que de primer no sé si triar els esparracs o l’escudella barrechada (això sí, servida en sopera… tampoc no m’hauria sobtat “servida en pastera”). De segon ho tinc clar: el gall d’indy.

    Àlex, em temo que si busques tranquil·litat i desconnexió hauràs d’enfilar cap a algun llogaret on el domini lingüístic sigui el suahili.

    • afbourdiol
      14/01/2011

      Una bona elecció, sí senyora: l’escudella barrechada és molt més bona en sopera que en plat pla (segurament perquè atipa més) i el gall de Jones… molt més exòtic que els pota blava del Prat.

      Vols dir que el suahili no em faria patir tant?

      • montsellado
        14/01/2011

        Mmm… bé… de fet… si ho penso amb calma… apostaria un sopar al SÍ 😀

  2. Jaume
    14/01/2011

    Et busques que no et deixin entrar als locals de restauració… És el perill d’anar a dinar amb els companys del gremi: et passes mig dinar rient de la carta. Això ens va passar en un sopar de Nadal en un hotel de Barcelona i en un restaurant de Lleida.

    M’he petat de riure. Doncs jo tinc curiositat per tastar el xato de Vendrell. De quin Vendrell es refereix: l’exparlamentari o de la capital del Baix Penedès? I de segon, com que ja som a Terra Ferma, cargolada amb el bobé de sempre.

    A Calella, el meu germà em va fer adonar que hi ha un restaurant que oferien: “paella de bogabante”. Era el plat més normal!

    Ara entenc perquè ens tenies tan orfes amb el bloc! Després critiques als de “Divendres”!

    • afbourdiol
      14/01/2011

      No pateixis, que vaig fer les fotos d’amagotis. Si ens ho haguéssim trobat ‘naltros’…

      El ‘xato del Vendrell’ em suggereix tres reflexions: una) calia la traducció al castellà (‘chato’)?; dues) si es tracta de l’exparlamentari, no abelleix gaire, no…; tres) sens dubte, molt més bo el de Vilanova.

      Orfes? Suposo que encara havia de pair tot el que vaig veure i tastar en aquell… indret.

  3. Marta
    14/01/2011

    Àlex, i ja vas poder dinar tranquil…? Jo no hauria pogut assaborir bé els plats; l’ortografia m’hauria estat rodant pel cap. O potser et va ser un entreteniment; tot depèn de com un es prengui les coses…

    • afbourdiol
      15/01/2011

      No sé si em va fer més ràbia això o què cap cambrer ni comensal no parlés en català. Com volen fer una obra de teatre com cal si només disposen de l’escenari adequat -que els ve de sèrie, diguem-ne- i no tenen ni els actors ni els diàlegs que calen? Pobre públic!

  4. Reflexionem-hi
    15/01/2011

    Mira que ets primmirat! Podent gaudir de la brassssa i va i et fixes en l’ortografia, haha! Jo quan acabava la carrera vaig pensar en fer-me una targeta i oferir els meus serveis als restaurants, gairebé tots (potser no amb tanta intensitat com aquest) tenen alguna perla a la carta.

    Per cert de la botiga camaca, jo sempre he defensat que és una transcripció fonètica, per això la K i la neutra accentuada…!

    • afbourdiol
      15/01/2011

      Primmirat? És possible dedicar-t’hi i no fixar-te en l’ortografia d’aquesta carta?

      Quant a la botiga, el símbol de la neutra encara -no sé quanta gent terrenal coneix el símbol, però-, però l’accent?

      És clar, com que ets una crack -no pas crac- del ‘Bocamoll’, ara estàs per sobre del bé i del mal, no? Mecàsum!

      • Reflexionem-hi
        17/01/2011

        Jo no m’hi dedico massa i m’hi fixo, tranquil pernil, és la meva manera de xinxar-te!

        L’accent…home, si s’usa aquest tipus d’accent en fonètica sempre és tancat… no? Potser tenien por que la gent pronunciés “kamakú”? Potser volien remarcar la neutra per sobre de totes les altres lletres precisament perquè la gent no la interpretés com a “e”?? Però bé, tal com va passar amb els “Pans i companys” o amb les sabates “Camper” (camperol, vaja, [kampé]) crec que aquí s’han acabat tirant també al que la gent llegeix, i s’han acabat dient “kemaku” com la seva pàgina web demostra… la qual cosa és una llàstima perquè el que diem els de Barcelona (amb una neutra poc definida…) és kAmaku i no kE.
        Bé, no ho sé, però si non e vero almenys em reconeixeràs que està ben trobat!

      • afbourdiol
        19/01/2011

        Uf! A pams:

        U) Meeeeenu, la teoria de remarcar la neutra amb l’accent té sentit, sí. Ara bé, no sé si és ben bé el mateix cas que ‘Pans i company’, ‘Zara Home’ o ‘Camper’ (aquest darrer no l’havia sentit mai, tampoc). No s’hauria de llegir “QUEmacu” (esdrúixola), segons aquesta teoria?

        Dos) Doncs jo sento força el ‘que’ exclamatiu sense neutralitzar…

        Tres) È ben trovato, sí…

        Quatre) Villa, després de regatejar Asenjo.

  5. Reflexionem-hi
    24/01/2011

    Res, només una curiositat (a banda de “no he entès la referència al futbol, suposo que Villa ets tu, buaa…):

    si no t’agrada la cançó escolta almenys el minut 1.50! De seguida diran allò que vull que sentis de la manera que jo ho dic, hehe!

    • afbourdiol
      24/01/2011

      Hip-hop català? Pas mal!

      Si t’interessa això del debat gironí-barceloní, mira’t els comentaris de l’entrada CXXXII. Que consti que us defenso!

      • Reflexionem-hi
        25/01/2011

        Va, és l’últim, ho prometo (he monopolitzat una mica la conversa en aquesta entrada!) és que m’han anulat la classe d’anglès i ara no sé què fer del temps que tinc!
        Sí, ja em vaig reprimir de dir-li a en Joan què en pensava dels seus comentaris…
        I sí, gràcies al hip-hop (que no sé quina és la diferència amb el rap) en català he descobert el gènere, és molt millor entendre què diuen!! Tot va començar amb L’astronauta rimador d’Antònia Font, L’exercici seixanta dels Amics de les Arts… i finalment amb tot el que sona a Ràdio 4 (Indigna, Atversaris, El Nota). Ara, una cançó al dia, eh, que jo sóc més d’en Joan Miquel Oliver!!
        Apa, et deixo amb la meva preferida: http://www.youtube.com/watch?v=wC7T2m-YZns

  6. Abel
    25/01/2011

    Acabo de descobrir aquest blog. És molt interessant, m’agrada.
    I amb les fotos de la carta he rigut molt (és molt trist, però fa gràcia). Jo no m’hauria pogut resistir de no dir-ho, si hagués anat a dinar a aquell lloc.

    • afbourdiol
      25/01/2011

      Benvingut, Abel!

      Doncs suposo que quan t’hi dediques mires de desconnectar una miqueta… Amb tot, quan vaig veure la factura em fa passar pel cap arribar a un acord!

      • Abel
        03/02/2011

        És cert, quan et dediques a una cosa intentes desconnectar un poc sempre que pots, perquè si no acaba un molt “carregat”. En això comparteixo la teva opinió 😉

  7. MadeByMiki
    17/03/2011

    Has anat al “Samontà”, algú ho havia de dir… aquest restaurant abans s’anomenava “Can Armengol” i la veritat és bastant fluixet.

    Entre Solsona i Torà es troba un fantàstic restaurant anomenat “Cal Soler Xic” al bonic i diminut poble de Claret, allà hauríeu gaudit d’una cuina espectacular.

    I a Solsona val la pena anar-hi per Carnestoltes, descontrol assegurat.

    Salut!!

    • afbourdiol
      17/03/2011

      Gr’acies per la recomanaci’o! La dependenta de l’Schlecker tamb’e em va recomanar el carnaval solson’i/solsonenc, per’o hi ha un problema: s’oc de Vilanova. 😉

      • MadeByMiki
        18/03/2011

        Això no és de cap manera un problema, jo he estat a tots dos i son molt diferents, compatibles i dignes de ser gaudits a fons.

        Jo soc d’Olesa, no tinc comissió…

      • afbourdiol
        18/03/2011

        Segur/a? 😉

      • MadeByMiki
        18/03/2011

        Segur, sempre que t’agradi la mistela t’ho passaràs bé.

  8. Retroenllaç: CLXIV No llueix… ensalada « adhuCA'T 2.0

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits