Oh, quina gràcia! La primera que hi surt és <i<naltros… Àlex, que l’has escrit tu, el guió?
Una aportació domèstica: això de bordegàs també ho deia la meva iaia (visca Santa Elena d’Agell!) i pel que fa a les “professons” de Setmana Santa, no hi posaria la mà al foc (encara que d’això ja no n’estic tan segura).
1. Naltros també diem naltros i fandilla… segurament pel meu pare, mig tarragoní.
2. ARA ENTENC allò del cérvol…
3. Em pensava que anava de les Paraules viatgeres d’aquest estiu a La Vanguardia, te’n passo un, no el més interessant però sí el primer que he trobat:
a) Més grisos, si us plau! (qui deia que eren dolents?)
b) Em temo que això del “cèrvol” no hi té gaire res a veure…
c) No n’estava al cas! Interessant! D’aquí que la pronúncia més… “tradicional” en català de “xofer” sigui aguda, no?
d) Més que “tonalitat” hauria d’haver parlat de “conjunt”, no?
(et canvio les xifres per lletres, tenint en compte la temàtica del bloc… ;))
Te n’havies adonat, Marta? Només cal anar al SLC de Vilanova i xerrar amb la dinamitzadora o l’assessora per veure que alguna cosa grinyola (o trontolla!).
Recordo un dia a classe que un company d’ascendència tarragonina m’explicava com es feia una activitat d’accentuació: “Tu pronuncia la paraula i veuràs si és oberta o tancada.” M’agradaria tenir una instantània de la cara que vaig fer (casualitats de la vida: mon germà [mestre de Primària], aquesta mateixa tarda, em demanava com s’ho podia fer per distingir-les…).
Un darrer apunt: es pot arribar a fer la distinció (jo mateix ho he après a fer). Amb tot, sempre quedarà el rau-rau mental d’ensopegar un mot no gaire comú i dubtar, o bé de no dubtar i deixar anar un “Santa TÈcla” ben obert(a).
Només per això Vilanova ja hauria de ser independent!
(Per cert, m’imagino que el temps era de l’or de més quirats que existeix, però vaig a trobar a faltar que en Màrius comentés alguna coseta més.)
Ep, que Màrius Serra cola molts col·loquialismes. Jo em vaig emocionar quan va destacar com a paraula pròpia de Santa Coloma de Farners “radera”. L’efecte va superar la magdalena de Proust. Encara se’n riuen a la feina. Tothom ho diu.
Pel que fa a obertures i tancaments, he après a dir: “Quina hora és?” amb la e tancada. És curiós perquè en canvi el topònim, independentistes vocàlics, la feu ben oberta, oi?
a) És dolent que en coli? Potser perquè en registres informals ens deixem anar més i no sempre etzibem “pillar”, “xungo” o “cutre”?
b) “Magdalena de Proust”? No ho he sentit algun cop, ja? T’has mirat el col·l·lesterol? 😉
c) Col·loquialment, diria que és bastant usual reduir la forma “és” a una “e” oberta (diria que habitualment en preguntes: “ontè?”, “quinorè?”). Vols dir això? Ho hauríem de deixar de fer (dir)?
d) Quin topònim? “VilanÒva”? Si m’ho has sentit a dir a mi, pensa que estic completament contaminat, ja no sé si per la normativa, per la gent amb qui he treballat o per la “peregrinació familiar, sempre cap al sud”.
adhuca't 
Oh, quina gràcia! La primera que hi surt és <i<naltros… Àlex, que l’has escrit tu, el guió?
Una aportació domèstica: això de bordegàs també ho deia la meva iaia (visca Santa Elena d’Agell!) i pel que fa a les “professons” de Setmana Santa, no hi posaria la mà al foc (encara que d’això ja no n’estic tan segura).
No hi podia faltar!
Evidentment, la qüestió de les fronteres entre parlars no és blanc i negre, sinó una tonalitat deliciosa de grisos…
1. Naltros també diem naltros i fandilla… segurament pel meu pare, mig tarragoní.
2. ARA ENTENC allò del cérvol…
3. Em pensava que anava de les Paraules viatgeres d’aquest estiu a La Vanguardia, te’n passo un, no el més interessant però sí el primer que he trobat:
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100904/53994389848.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100904/53994389848.html
4. Que poètic això de la tonalitat deliciosa de grisos (ho sento, no m’he pogut reprimiiiiiir!!!)
a) Més grisos, si us plau! (qui deia que eren dolents?)
b) Em temo que això del “cèrvol” no hi té gaire res a veure…
c) No n’estava al cas! Interessant! D’aquí que la pronúncia més… “tradicional” en català de “xofer” sigui aguda, no?
d) Més que “tonalitat” hauria d’haver parlat de “conjunt”, no?
(et canvio les xifres per lletres, tenint en compte la temàtica del bloc… ;))
Ai, no l’havia vista la resposta! Ja ho sabràs, però el problema no era precisament la tonalitat…
Idò?
M’ha fet molta gràcia el tema de les es i os tancades/obertes. Té tota la raó!
Te n’havies adonat, Marta? Només cal anar al SLC de Vilanova i xerrar amb la dinamitzadora o l’assessora per veure que alguna cosa grinyola (o trontolla!).
Recordo un dia a classe que un company d’ascendència tarragonina m’explicava com es feia una activitat d’accentuació: “Tu pronuncia la paraula i veuràs si és oberta o tancada.” M’agradaria tenir una instantània de la cara que vaig fer (casualitats de la vida: mon germà [mestre de Primària], aquesta mateixa tarda, em demanava com s’ho podia fer per distingir-les…).
Un darrer apunt: es pot arribar a fer la distinció (jo mateix ho he après a fer). Amb tot, sempre quedarà el rau-rau mental d’ensopegar un mot no gaire comú i dubtar, o bé de no dubtar i deixar anar un “Santa TÈcla” ben obert(a).
Només per això Vilanova ja hauria de ser independent!
(Per cert, m’imagino que el temps era de l’or de més quirats que existeix, però vaig a trobar a faltar que en Màrius comentés alguna coseta més.)
Doncs sí, els vilanovins sou ben bé una espècie a part… 😉
Ep, que Màrius Serra cola molts col·loquialismes. Jo em vaig emocionar quan va destacar com a paraula pròpia de Santa Coloma de Farners “radera”. L’efecte va superar la magdalena de Proust. Encara se’n riuen a la feina. Tothom ho diu.
Pel que fa a obertures i tancaments, he après a dir: “Quina hora és?” amb la e tancada. És curiós perquè en canvi el topònim, independentistes vocàlics, la feu ben oberta, oi?
Anem a pams (espero resposta, eh!):
a) És dolent que en coli? Potser perquè en registres informals ens deixem anar més i no sempre etzibem “pillar”, “xungo” o “cutre”?
b) “Magdalena de Proust”? No ho he sentit algun cop, ja? T’has mirat el col·l·lesterol? 😉
c) Col·loquialment, diria que és bastant usual reduir la forma “és” a una “e” oberta (diria que habitualment en preguntes: “ontè?”, “quinorè?”). Vols dir això? Ho hauríem de deixar de fer (dir)?
d) Quin topònim? “VilanÒva”? Si m’ho has sentit a dir a mi, pensa que estic completament contaminat, ja no sé si per la normativa, per la gent amb qui he treballat o per la “peregrinació familiar, sempre cap al sud”.