adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXXII ‘Paraules en ruta’ des de Vilanova i la Geltrú

Paraules en ruta des de Vilanova i la Geltrú

Anuncis

11 comments on “CXXII ‘Paraules en ruta’ des de Vilanova i la Geltrú

  1. montsellado
    16/09/2010

    Oh, quina gràcia! La primera que hi surt és <i<naltros… Àlex, que l’has escrit tu, el guió?

    Una aportació domèstica: això de bordegàs també ho deia la meva iaia (visca Santa Elena d’Agell!) i pel que fa a les “professons” de Setmana Santa, no hi posaria la mà al foc (encara que d’això ja no n’estic tan segura).

  2. Àlex FiB
    16/09/2010

    No hi podia faltar!

    Evidentment, la qüestió de les fronteres entre parlars no és blanc i negre, sinó una tonalitat deliciosa de grisos…

  3. Reflexionem-hi
    17/09/2010

    1. Naltros també diem naltros i fandilla… segurament pel meu pare, mig tarragoní.
    2. ARA ENTENC allò del cérvol…
    3. Em pensava que anava de les Paraules viatgeres d’aquest estiu a La Vanguardia, te’n passo un, no el més interessant però sí el primer que he trobat:

    http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20100904/53994389848.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20100904/53994389848.html

    4. Que poètic això de la tonalitat deliciosa de grisos (ho sento, no m’he pogut reprimiiiiiir!!!)

    • Àlex FiB
      19/09/2010

      a) Més grisos, si us plau! (qui deia que eren dolents?)
      b) Em temo que això del “cèrvol” no hi té gaire res a veure…
      c) No n’estava al cas! Interessant! D’aquí que la pronúncia més… “tradicional” en català de “xofer” sigui aguda, no?
      d) Més que “tonalitat” hauria d’haver parlat de “conjunt”, no?

      (et canvio les xifres per lletres, tenint en compte la temàtica del bloc… ;))

      • Reflexionem-hi
        22/09/2010

        Ai, no l’havia vista la resposta! Ja ho sabràs, però el problema no era precisament la tonalitat…

      • afbourdiol
        23/09/2010

        Idò?

  4. Marta
    18/09/2010

    M’ha fet molta gràcia el tema de les es i os tancades/obertes. Té tota la raó!

    • Àlex FiB
      19/09/2010

      Te n’havies adonat, Marta? Només cal anar al SLC de Vilanova i xerrar amb la dinamitzadora o l’assessora per veure que alguna cosa grinyola (o trontolla!).

      Recordo un dia a classe que un company d’ascendència tarragonina m’explicava com es feia una activitat d’accentuació: “Tu pronuncia la paraula i veuràs si és oberta o tancada.” M’agradaria tenir una instantània de la cara que vaig fer (casualitats de la vida: mon germà [mestre de Primària], aquesta mateixa tarda, em demanava com s’ho podia fer per distingir-les…).

      Un darrer apunt: es pot arribar a fer la distinció (jo mateix ho he après a fer). Amb tot, sempre quedarà el rau-rau mental d’ensopegar un mot no gaire comú i dubtar, o bé de no dubtar i deixar anar un “Santa TÈcla” ben obert(a).

      Només per això Vilanova ja hauria de ser independent!

      (Per cert, m’imagino que el temps era de l’or de més quirats que existeix, però vaig a trobar a faltar que en Màrius comentés alguna coseta més.)

  5. Marta
    20/09/2010

    Doncs sí, els vilanovins sou ben bé una espècie a part… 😉

  6. Jaume
    22/09/2010

    Ep, que Màrius Serra cola molts col·loquialismes. Jo em vaig emocionar quan va destacar com a paraula pròpia de Santa Coloma de Farners “radera”. L’efecte va superar la magdalena de Proust. Encara se’n riuen a la feina. Tothom ho diu.

    Pel que fa a obertures i tancaments, he après a dir: “Quina hora és?” amb la e tancada. És curiós perquè en canvi el topònim, independentistes vocàlics, la feu ben oberta, oi?

    • Àlex FiB
      22/09/2010

      Anem a pams (espero resposta, eh!):

      a) És dolent que en coli? Potser perquè en registres informals ens deixem anar més i no sempre etzibem “pillar”, “xungo” o “cutre”?

      b) “Magdalena de Proust”? No ho he sentit algun cop, ja? T’has mirat el col·l·lesterol? 😉

      c) Col·loquialment, diria que és bastant usual reduir la forma “és” a una “e” oberta (diria que habitualment en preguntes: “ontè?”, “quinorè?”). Vols dir això? Ho hauríem de deixar de fer (dir)?

      d) Quin topònim? “VilanÒva”? Si m’ho has sentit a dir a mi, pensa que estic completament contaminat, ja no sé si per la normativa, per la gent amb qui he treballat o per la “peregrinació familiar, sempre cap al sud”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16/09/2010 by in dialectes.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits