adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXIV Em foto de tot

Qui llegeixi un títol així pensarà que aquesta entrada tractarà sobre drogues, al·lucinogens i estupefaents de tota mena. Si, en lloc d’això, aquest humil article parla sobre pronoms aglutinats, sens dubte pensareu que aquesta frase defineix perfectament l’humil autor d’aquest bloc.

Començar el dia havent de corregir una frase com “me’n foto de tot” és tot un repte. Que a més formi part d’una entrevista posa més pals a les rodes. Com es pot mantenir la vivacitat d’una expressió tan genuïna sense transgredir la normativa? Justament un escull així després del darrer article, sobre els límits entre khevisme i laitisme. Mecàsum!

En parla Pla Nualart a Això del català (llibre que us recomano fermament): hi ha una sèrie de verbs que han aglutinat el pronom en, que ha esdevingut una mena de prefix: me n’adono de tot, me’n recordo de tot, m’enduc de tot. Aquestes tres formes al costat d’unes estructures alternatives, no tan naturals, que no transgredeixen la normativa: m’adono de tot, em recordo de tot i… m’enduc de tot. Potser l’acceptació del verb endur-se, paral·lel a dur, obre la porta perquè les altres formes que aglutinen el pronom acabin entrant al diccionari.

La becària lletraferida fa un apunt força interessant, del qual també parla Pla Nualart: solem afegir a algunes d’aquestes formes el pronom en (me n’enrecordo), cosa que esdevé una penyora que els parlants ja percebem que el pronom ha esdevingut, en realitat, una espècie de prefix.

Certament, algunes d’aquestes estructures –encara– no normatives fan de més mal bandejar que d’altres: amb adonar-se, no acaba de semblar tan antinatural dir m’adono de tot; amb recordar-se, n’hi ha prou d’optar pel règim transitiu d’aquest verb: ho recordo tot; amb endur-se, ja hem vist que el diccionari hi dóna el vistiplau; i amb fotre’s? La solució és clara: escrivim la forma m’enfoto de tot (no pas me’n foto de tot), tal com recomana Pla Nualart, que manté en el text la vivacitat de l’expressió i no fa dubtar que el corrector no hagi sentit mai la paraula pleonasme -més coneguda com pleoquè?

Això quan ja tens un cert prestigi en aquest petit gran món del català i ningú no es mirarà amb estranyesa aquesta forma, sinó més aviat amb interès i, fins i tot, amb admiració –en el millor dels casos n’hi haurà que pujaran al carro i encara et donaran més força. Quan ets un nounat en aquest àmbit, el més prudent resulta esquivar la vaca al mig de la carretera comarcal: faig broma de tot. Fugim d’estudi? Potser sí, però almenys no ens fiquem en un embolic i, al vespre, dormirem més tranquils -si la xafogor ens deixa.

El que de cap de les maneres no farem serà posar en boca de ningú una frase com em foto de tot, no fos cas que un dia rebéssim a la redacció una denúncia per difamació.

Anuncis

6 comments on “CXIV Em foto de tot

  1. montsellado
    21/07/2010

    I, ja que es tracta d’una entrevista, no podria “colar” com a pleonasme genuí? (On n’hi caben dos n’hi caben tres…).

    És que ho he buscat en el diccionari del mossèn i en la tercera accepció de fotre diu això:
    3. (en llenguatge grosser) refl. a) Riure’s, burlar-se “Se’n foten de tu!” b) Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d’una cosa. “Jo me’n fot del que pugui succeir”.

    També he buscat l’expressió “Se’n fot del mort i del qui el vetlla”, però com que és més políticament correcte que jo, només recull “Riure’s del mort i del qui el vetlla”.

    • afbourdiol
      24/07/2010

      El problema és que no és ben bé un pleonasme, ja que de fet s’hauria d’escriure com si fos un prefix.

      Si ho fos, evidentment, el corrector té marge de millora en les citacions. L’altre dia en Puigcercós va deixar anar “finiquito” i ho vam canviar per “liquidació”, una mica com el canvi per “fer broma” (peça per peça, vull dir). Segurament són formes que no tenen el mateix color (cada vegada em crec més que això de la sinonímia és una fal·làcia), però ens curem en salut.

      En definitiva, mala peça al teler.

  2. Maria M
    01/08/2010

    Jo no m’enrecordo mai de les coses de les que me n’enfoto! Si no hi penso em surt sempre aixins…

  3. Àlex FiB
    02/08/2010

    Els alumnes són una mala influència! (I ara!)

  4. Joan
    23/02/2011

    de fet, me’n foto… i ja em perdonareu la llicència. O no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20/07/2010 by in anècdotes, diccionaris, lèxic, mitjans de comunicació, ortografia, pronoms, règims verbals and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits