adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CXIII No volia fer-me gran

La mateixa inèrcia que en el terreny polític sol portar la gent de posicions més… originals a parers amb més… consens és la que sol conduir els lletraferits de pensaments més propers als antics heavies cap a postures més lights. Justament el camí invers: de la tradició a la innovació. Hi havíeu pensat mai?

Tot just surts de la universitat –n’hi ha que encara no l’hem deixada–, ja ensopegues amb els fabulosos postgraus de correcció, que no sols serveixen per confirmar que hauries d’haver estat més atent a l’assignatura de llengua normativa del primer curs de la carrera –sento campanes, però no sé d’on vénen–, sinó també per descobrir els ets i uts de la reforma fabriana i de la corrua de lletraferits i excel·lents gramàtics que es van aixoplugar sota el paraigua d’aquesta doctrina. Alhora, et presenten les correctores de TV3, que desfan tot allò que aprens en les assignatures teòriques, i el contrast d’ambdues coses fa que acabin esdevenint veritables monstres, per a alguns alumnes. És el moment àlgid del khevisme.

Poc després d’acabar els postgraus –n’hi ha que encara no els havíem deixats–, comences a treballar de professor de català de pa sucat amb oli, cosa que et permet mostrar els coneixements que has adquirit de la reforma fabriana, però no pas aplicar-los. És per això que en algun moment et replanteges la teva vida professional i vas a espetegar a un mitjà de comunicació, en el qual l’únic moment en què sents el nom de Fabra és en boca del director, fent un acudit el dia de l’entrevista.

Al mitjà t’adones que les solucions que demana avui dia la llengua catalana no es corresponen ni de bon tros amb el que algun dia va estipular algú que no desitjava esdevenir una espècie de déu –“fes el que diu el mossèn i, si no n’ha dit res, fes el que fa ell”– i guanyes prou confiança per prendre decisions arriscades i posar en dubte aspectes que temps enrere eren inqüestionables. És l’auge del laitisme –pel camí, no recordes quan ni on, ja has decidit fer desaparèixer el “khevi sense escrúpols” de l’autobiografia.

No sé si ve a tomb, però l’altre dia algú em van demanar si l’absència de la doble negació era correcta. La resposta, clara, va ser un “sí”. La persona em va mirar i em va etzibar un “tens massa màniga ampla”. Tot plegat dies després de defensar a ultrança davant d’algú altre la coalició Solà-Coromines en la qüestió del per i el per a. De res no van servir les explicacions, els ulls són el mirall de l’ànima: “Xit, és un lait…

(Digueu la vostra a l’enquesta de la barra lateral.)

Anuncis

16 comments on “CXIII No volia fer-me gran

  1. montsellado
    16/07/2010

    M’agradaria poder dir el què en l’enquesta, però estic llegint el llibre d’en Pla Nualart i ja no sé què sóc.

    De moment, sóc una preguntadora compulsiva que canvia de parer cada tres dies (snif!).

    • afbourdiol
      17/07/2010

      🙂 Crec que la teva opció també queda recollida a l’enquesta…

      • montsellado
        18/07/2010

        Ja que no sé què sóc (si en sabés prou, seria massa ortodoxa per ser “laica” i massa pragmàtica per a khevi), però sé què no vull ser he votat soft (no ho havia vist!) 😉

  2. Jaume
    17/07/2010

    Com recordava Joan Solà a les seves classes, els parlants mantenen una llengua. Per tant, per molta normativa, els parlants en poden prescindir. Així doncs hauré de votar com a lait. Per cert, n’hi ha que ho pronuncien com laic.

  3. Jaume
    17/07/2010

    ep, hi ha un parany en aquesta enquesta! si m’anava a definir com a lait, què vol dir soft?

    pensant en el comentari de la meva predecessora, una llengua és una eina de comunicació. Una regla d’or de la comunicació és que sigui fluida entre els diferents participants.

    • afbourdiol
      17/07/2010

      Jaume, m’has aplanat el camí: què passa amb la comunicació amb interferències, doncs?

      Que cadascú s’ho prengui com vulgui…

      • montsellado
        02/08/2010

        Algú em pot explicar on para la fontera entre la comunicació fluida i el catanyol?

  4. Marta
    18/07/2010

    Jo crec que tots hem de ser una mica laits (o laics) perquè la llengua avanci i es normalitzi. Cal tenir en compte el context en què es fa servir cada cosa i afluixar més o menys… D’altra banda, jo tinc tendència a classificar els errors com a greus i no tan greus. Em sembla que hi ha graus d’error (com en tot). A l’hora d’evitar els errors greus potser sí que ens hem de posar una mica més khevis, no creus?

    Per cert, un molt bon post. I allò de khevi sense escrúpols no deixava de tenir la seva gràcia, oi?

    • afbourdiol
      18/07/2010

      Si tenia gràcia és el que pretenia. 🙂 Cada cop crec més que en els postgraus de correcció hi hauria d’haver una assignatura de psicologia. La frase que he sentit més darrerament és que “seré la persona més odiada de la redacció”.

  5. Marta
    21/07/2010

    Estic molt d’acord amb això de la psicologia. De vegades és molt important tenir mà esquerra…

    • afbourdiol
      24/07/2010

      Has anat a fer servir una frase a la qual la gent sol donar un significat que realment no té, potser per influència del castellà. Confio que et cenyeixes al diccionari. 🙂

  6. Marta
    26/07/2010

    No sé si acabo d’entendre el que vols dir, però l’IEC recull el significat que sempre he donat a “tenir mà esquerra” (uf!).
    En altres paraules: cal tenir traça per convèncer el presumpte autor del text dels canvis que fas en el seu escrit i alhora procurar evitar-ne l’enuig, ofensa, etc.

    • Àlex FiB
      02/08/2010

      (Encara que no t’ho sembli, he intercanviat un grapat de missatges electrofilològics sobre el comentari que et vaig fer…)

      Ras i curt: he sentit força vegades gent que fa servir l’expressió tenir mà esquerra amb el sentit de ‘ser sever, estricte’. Segurament, és degut al que connota la paraula: dreta, ‘bo’; esquerra, ‘dolent’.

      No heu sentit mai ningú que faci servir aquesta expressió amb el sentit que dic?

  7. Maria Ultralight
    01/08/2010

    Així magrada, que et converteixis al lightisme, o al laitisme o al laicisme… o al que sigui!! Tot i que dubto que un Àlex lait sigui el mateix que era! Tu segueix burxant als àpats amb qüestions de llengua (gens irònic, ho trobem a faltar)

    • Àlex FiB
      02/08/2010

      Maria,

      Potser no és el mateix, però pot ser que sigui millor. :_) I, sí, la qüestió no és si amb qui o amb què combregues, sinó simplement demanar-t’ho.

      No m’enganyis, que els àpats no tornaran fins al setembre-octubre!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16/07/2010 by in anècdotes, Joan Coromines, Joan Solà, mitjans de comunicació, Pompeu Fabra, preposicions, societat and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits