CXI Ja és aquí

Dimarts al vespre (algun dia es podria fer un estudi sobre l’hora a què acaben les particions del dia arreu del territori) vaig sentir/escoltar, de fons, el debat televisiu entre els candidats a la presidència del Barça que va emetre TVE (de fet, avui TV3 en fa un altre). La conclusió és que, independentment de qui surti escollit, la llengua del màxim dirigent d’aquest club no estarà a l’altura de la responsabilitat que comporta aquest càrrec. Sorprèn, a més, la minsa capacitat d’oratòria dels Benedito, Ferrer, Ingla i Rosell (en estricte ordre alfabètic), però també dels Laporta, Gaspart i Núñez; no sóc cap expert en aquest terreny, però no us fa la impressió quan els sentiu xerrar que no se n’acaben de sortir, en això de fer discursos?

Tornant al tema de la llengua pura i dura, se’m va ocórrer d’analitzar la llengua que van emprar cadascun dels quatre candidats durant els discursets (de 59 segons) d’inici i final de les intervencions que van fer durant el programa; dit altrament: presentació del projecte i captació de votants (allò que segurament han hagut de repetir tants cops durant aquests darrers dies). Qui seria el president del Barça si tinguéssim en compte, únicament, la competència lingüística?

He decidit classificar les errades en tres grups: greus, 3 punts (elisió de pronoms, ús de perífrasis impròpies, etc.); “així així”, 2 punts (ús indegut d’algunes preposicions, ús de barbarismes més o menys “acceptats”, etc.), i lleus, 1 punt (pronúncies relaxades però genuïnes, “errades de D”). Segurament podríem discrepar sobre el “barem de correcció”; he intentat no ser gaire heavy…

Agustí Benedito, “L’Escèptic”. Al seu eslògan hi ha una pífia clamorosa: “El club a l’alçada de l’equip”?

GREUS: “el últim”, “des de que”.

“AIXÍ AIXÍ”: “els hi demano”.

LLEUS: “primer de tot, mostrar la meva confiança”.

9 PUNTS

 

Jaume Ferrer, “El Pomes Agres”. Parla d’ell mateix en tercera persona

GREUS: “el orgull”, “en quant a”, “baixant-se del vaixell”.

“AIXÍ AIXÍ”: “els hi demano”, “comprometre’ns a que”.

LLEUS: “a nivell mundial”.

 14 PUNTS

 

Marc Ingla, “El Conciliador”. Recorre exageradament a la forma vàrem, més pròpia del gironí, tot i ser nascut a Barcelona; pronuncia la ce de doncs.

 GREUS: “èxit (sorda)”.

“AIXÍ AIXÍ”: “m’hi vaig deixar la pell”, “disfrutar”

LLEUS: “primer de tot, dir-vos…”.

 8 PUNTS

 

Sandro Rosell, “El Sonso”. Mai un nom havia tingut tant de suc: abreuja el nom de pila a la catalana (pel darrere), però el pronuncia a la castellana (sense neutralitzar); el seu cognom, normativament, hauria de dur dues esses i s’hauria de pronunciar, doncs, ensordint; a Catalunya, li sonoritzen el cognom (li prenen una essa); a Espanya, li matiaspratsegen el cognom (li prenen una ela).

 GREUS: “quilòmetros”, “no està mal”, “èmfasis”, “recolzant (per donar suport)”, “des de que”.

“AIXÍ AIXÍ”: “enorme (pronunciat sense neutralitzar)”, “consisteix en millorar”, “consisteix en fer”.

LLEUS: “nosatres”, “vem néixer”, “tota Catalunya”, “quansevol”.

 25 PUNTS

 

 Conclusió?: guanyarà el candidat que parla pitjor. No anem bé.  (Ací teniu l’enllaç del programa sencer.)