Una companya lletraferida m’envia aquest programa. Per als qui us faci mandra clicar damunt de l’enllaç, es tracta d’una aplicació que reprodueix en 26 llengües diferents tot allò que escrivim. La idea no és dolenta (em sona que ja hi ha altres aplicacions que fan més o menys el mateix), ja que resulta més fàcil imitar una pronúncia que no pas llegir les transcripcions fonètiques dels diccionaris, però només cal donar-hi una ullada per adonar-nos que aquest programa en concret trontolla força:
a) S’agraeix que dins les 26 llengües hi hagi incloses el català, el gallec i l’èuscar, però no té cap sentit que hi hagi la versió valenciana. (No entrarem en aquest punt ja que no és l’objectiu d’aquesta entrada.)
b) Tal com m’apunta la companya lletraferida, algunes pronúncies són poc acurades, com ara la d’obvi. El que resulta realment curiós és que dels tres informants que hi ha per al català (una veu masculina i dues de femenines) una ho pronuncia com cal. Té gaire sentit que les pronúncies no siguin homogènies? Potser podien haver optat per informants de dialectes diferents…
c) També presenta problemes en paraules formades amb prefixos: la prova evident és dinosaure, que tots tres fan sonora, però tampoc no pronuncien com cal asocial o eradicar. En alguns casos, fins i tot canvien de lloc la síl·laba tònica, com a entresentir.
d) Quant a la ela geminada, dos dels informants la geminen, mentre que la tercera no ho fa. Fins i tot hi ha cops en què algun informant no és capaç de reconèixer paraules que duen aquesta grafia, com ara a col·legi o col·lectiu.
e) Sembla que tant a la versió catalana com a la valenciana pronuncien la ela doble com cal (al·leluia!).
f) D’altra banda, reprodueixen paraules amb grafies impròpies del català, com ara la ñ.
g) Finalment, cal tenir en compte que miren de pronunciar tot allò que s’escrigui, independentment que sigui una paraula catalana o no. Proveu de fer-los dir jefe, Albacete o Lanzarote. Si no heu rigut encara, sigueu més agosarats encara: ploklijloy o zdfhgty.
S’hi podrien fer un reguitzell de proves més, com comprovar com funciona el programa en els enllaços entre paraules o quan canviem el timbre de l’accent gràfic d’alguns mots, però amb aquest tastet ja en tenim prou. No cal fer més escarn d’en Jordi, la Montserrat i la Núria!
Gràcies, Montse!
Un plaer.
Que bo!, no se m’havia acudit escriure topònims a veure com havien resolt el tema: indescriptible. També li he fet dir allò de “La gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou…” (no estic empipada, no; la tria, l’he feta absolutament a l’atzar…) i se n’ha sortit prou bé; encara haurem de fitxar en Jordi per a la corda de tenors.
En Jordi? Jo em quedo amb la Núria (ja hi poso jo l’accent), sens dubte…
Per què el so “ñ” no és propi del català???? Vaig una mica despistada…
Lapsus, lapsus! Volia dir “grafies impròpies”.
Ah, uf, mira que hi porto tot el dia pensant… i ara a hores intempestives vinc a tranquil·litzar la consciència. Ja puc descansar en pau. Bona nit.
Exagerada! Bones vacances. 🙂
Quin programa tan divertit!! Gràcies, Àlex i Montse! M’ho estic passant pipa!
Àlex, un molt bon comentari, i ben exhaustiu.
Gràcies, Marta, tot i que això de “ben exhaustiu”… Segur que hi podeu afegir moltes reflexions més.