CV Sobre pronúncies d’altres galàxies
Darrerament hi ha una pronúncia que em balla tant al cap -o em fa ballar tant de capoll el cap- com el nen de l’anunci de Font Vella (“as kla ka si, sanyurÉta”)…
Bromes a banda, fa poc vaig sentir que en Pichi Alonso -algú sap per què no ho escriuen Pitxi?- etzibava un argument que “era obi” -Obi-Wan Kenobi?-. Fins aleshores, no havia sentit mai ningú -potser no m’hi havia fixat prou- que pronunciés obvi d’aquesta manera. Amb tot, ja se sap, que és caure-hi i ensopegar-ho pertot.
El que més em destarotava, però, era haver-ho sentit de l’Àngel Alonso, ja que potser, en tant que benicarlando -a) quina gràcia, el gentilici!; b) quina delectació, aquest parlar de transició!-, la pronúncia “obi” era d’allò més natural i genuïna. El DCVB -del qual he creat un grup al Facebook-, com sempre, ens il·lumina: “obbi” per a principatins i valencians, “obvi” per a balears -sóc l’únic a qui fa de mal pronunciar?-.
Amb tot, i com que no les tinc totes, llanço l’enquesta (la teniu al menú lateral).
Escolta lletraferit, no sé com coi deixar comentaris a l’entrada que jo vull, així que te’l deixo aquí, aviam sí el veus! 😉
D’una becària-traductora-pseudoperiodista que s’aixeca un cop sí i l’altre no perquè li corregeixis teletips (escrits a corre-cuita, que consti :D)
Au, fins demà!
*si el veus
hahaha
Encara que no comptis amb un bloc has d’acabar amb això de no saber fer-los anar…
Mos veim dilluns!