adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

CII Samaranch

Aquests dies en què, malauradament, hem hagut de sentir Samaranch tants cops -tant pels que el consideren “un camaleó” com pels que opinen que és un “giracamises”-, de ben segur que us heu adonat que ben pocs -diria que només els mitjans catalans- han pronunciat aquest cognom català com calia. Tan difícil és fer una consulta mínima per saber com es pronuncia un mot que tantes vegades hauran de repetir? Si ho haguessin fet, haurien sabut que ben poca cosa té a veure la che castellana amb la mera concatenació d’una ce i una hac en català: res més enllà que una herència de l’ortografia prefabriana, visible en l’antiga grafia de Vich, o en altres cognoms, com ara Rossich.
(No acabo d’estar del tot d’acord amb la idea de “corregir” els cognoms que tenen una ortografia que no s’adiu amb l’actual; en molts casos -vg. Ferrer, Farré, Ferré, etcètera- simplement tenia a veure amb la incompetència de la persona que escrivia el nom al registre civil durant l’època franquista, però en d’altres simplement reflecteix, com deia, l’ortografia prefabriana, que ha perdurat per una qüestió de tradició. No em trobo en aquesta situació, però no crec que canviés el meu cognom Farran, per exemple, per Ferran, ja que a) em faria tenir un cognom “diferent” de la resta de la família i b) em faria gràcia lluir aquesta falta d’ortografia que potser va cometre un avantpassat meu. (Faig fora el quartet de corda i torno al tema principal.)
El que m’ha resultat més curiós, però, és que els mitjans castellans no sols no han pronunciat Samaranch com calia (amb la nasal velar sonora, altrament dita “ena pija“), sinó que s’han permès d’innovar: els més fidels a la seva llengua ho han pronunciat amb l’africada sorda (Samarantx), però d’altres ho han fet amb una hac aspirada (llegiu a la castellana Samaranj). Per què? Tinc ben pocs coneixements d’alemany, però em sona que la primera persona del singular (ich) té una pronúncia amb hac aspirada -oi que també es pot pronunciar ish o ik?; ajudeu-me, si us plau!- D’aquí vindria l’equívoc?
En fi, segurament no cal ens trenquem més les banyes a mirar de desllorigar el perquè d’una pronúncia que, de ben segur, no respon a cap lògica, sinó a una qüestió de mera despreocupació.
Advertisements

3 comments on “CII Samaranch

  1. Jaume
    30/04/2010

    Crec que sona com a ish. Ara no sé si no ens fem un embolic els no germanoparlants…

    • Marta
      30/04/2010

      Sona com a “ish” o com a “ij” (llegit a la castellana). Em sembla que aquesta diferència de pronúncia és dialectal, però no sé si n’hi ha una de les dues que és l’estàndard o correcta.

  2. afbourdiol
    01/05/2010

    Indagacions (consulta a un col·lega germanoparlant -no lletraferit-):

    “En funció de la regió, tant es pot pronunciar “ik”, com “ish” o “ih”. No existeixen zones exactes on es pronuncien aquestes formes, sinó que depèn de l’alemany que es parli: l’Oberdeutsch, el Mitteldeutsch o el Niederdeutsch.

    L’Oberdeutsch es parla a la regió del sud, prop de la frontera amb França. Allà -creu, diu- es pronuncia “ish”.

    El Mitteldeutsch es parlar a la franja del mig del territori, fins a Colònia. S’hi pronuncia semblant a l'”ik”.

    El Niederdeutsch es parla a la costa alemanya.”

    Si algú hi vol aportar més llum…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26/04/2010 by in altres llengües, ortografia, Pompeu Fabra, pronúncia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits