XCII 250 mots per a l’esperança
El cas és que justament ahir hi vaig anar a sopar i, tot just quan em disposava a encetar el segon, la ràdio que acompanyava el tiberi va anunciar la notícia que durant el 2009 s’havien incorporat al català 250 paraules noves, entre les quals el xurrasco a què estava a punt de clavar queixalada. Evidentment, la primera cosa que he fet aquest matí ha estat donar una ullada a la notícia, i he corroborat dues coses: la primera, que la major part d’aquests mots pertanyen a l’àmbit de la gastronomia i les noves tecnologies; la segona, que als catalans ens encanta dir la nostra, tant és que no dominem el tema de discussió –herència dels francesos, on el debat és l’esport nacional?
Paga la pena –o no– de clavar un cop d’ull als comentaris que els lectors de les versions digitals dels diaris deixen sota la notícia. Si més no, ens permeten corroborar, un altre pic, un parell català de coses: la primera, que començo a dubtar que aquesta possibilitat que ofereixen les versions digitals dels diaris d’opinar sobre qualsevol cosa sigui contraproduent –l’altre dia una bona companya en parlava; faig bombo del seu bloc; la segona, que fer d’aprenents d’astrolologia (terme que encunya Rudolf Ortega per designar aquella ciència que tracta d’esbrinar l’avenir de la llengua) ens deleix. Conclusions que se’n poden extreure: en primer lloc, que la llengua és viva; en segon lloc, que ens la prenem de manera poc seriosa.
Per cert, el xurrasco era prou bo.
