XCII 250 mots per a l’esperança

Si mai aneu a espetegar a Vilanova i la Geltrú i us hi encalça el fosquet i un rau-rau a la panxa inesquivable, us recomano de visitar la Fonda del Cinto, situat al nucli antic de la vila, més concretament a la Geltrú. A part de bona teca –injecteu-vos una bona dosi de paciència abans de trepitjar-lo, això sí–, coneixereu la curiosa parella que el manega: una canadenca que parla un català de primera i un xicot de la Torre de l’Espanyol, a la Ribera d’Ebre, el qual us farà gràcia de sentir si, com jo, no esteu gaire avesats a fer-la petar amb gent d’aquelles contrades.

El cas és que justament ahir hi vaig anar a sopar i, tot just quan em disposava a encetar el segon, la ràdio que acompanyava el tiberi va anunciar la notícia que durant el 2009 s’havien incorporat al català 250 paraules noves, entre les quals el xurrasco a què estava a punt de clavar queixalada. Evidentment, la primera cosa que he fet aquest matí ha estat donar una ullada a la notícia, i he corroborat dues coses: la primera, que la major part d’aquests mots pertanyen a l’àmbit de la gastronomia i les noves tecnologies; la segona, que als catalans ens encanta dir la nostra, tant és que no dominem el tema de discussió –herència dels francesos, on el debat és l’esport nacional?

Paga la pena –o no– de clavar un cop d’ull als comentaris que els lectors de les versions digitals dels diaris deixen sota la notícia. Si més no, ens permeten corroborar, un altre pic, un parell català de coses: la primera, que començo a dubtar que aquesta possibilitat que ofereixen les versions digitals dels diaris d’opinar sobre qualsevol cosa sigui contraproduent –l’altre dia una bona companya en parlava; faig bombo del seu bloc; la segona, que fer d’aprenents d’astrolologia (terme que encunya Rudolf Ortega per designar aquella ciència que tracta d’esbrinar l’avenir de la llengua) ens deleix. Conclusions que se’n poden extreure: en primer lloc, que la llengua és viva; en segon lloc, que ens la prenem de manera poc seriosa.

Per cert, el xurrasco era prou bo.