LXXXIX Inclús (sí)

“Inclús és una paraula incorrecta. L’expressió correcta és fins i tot”, canta l’emissora RAC105.

Doncs bé, per bé que segurament a una bona colla de lletraferits no ens acaba de fer el pes, aquesta peça lèxica -altrament dit, “paraula”- apareix al DIEC2. Per tant, ens pot agradar més o menys, podem fins i tot proposar de substituir-la per algun altre mot més nostrat -potser ens passarem de rosca si triem àdhuc-, però no és “incorrecta”.

Recordo una entrevista que li van fer a en Rudolf Ortega (properament el tornaré a parlar*), en què deia, més o manco, que si pogués esborrar una paraula del diccionari, triaria inclús. Quan els gossos lladren alguna cosa senten.

*Veig que aquest ús transitiu de parlar (‘parlar algú’, ‘esmentar-lo’, ‘anomenar-lo’) no queda recollit “enlloc” (DIEC2, GDLC, DCVB, DUVB). Algú pot corroborar que aquest règim és terrenal?