adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

LXXXV Hipopreposicionalisme (segona part)

Recupero l’entrada del 19 de juny del 2009, en la qual comentava el cas curiós de somniar (somiar), que gaudia de qualsevol règim preposicional llevat del que percebia –em penso que no sóc l’únic– de manera més natural: amb la preposició amb –influència del castellà, que n’hi reserva l’ús metafòric? Corrobora l’ús incorrecte el DUVC; al seu torn, el DCVB confirma l’ús tradicional del règim amb amb.

 

Ara toca fer anàlisi de l’eslògan següent:

És acceptable si hom pren el complement introduït per la preposició com un circumstancial de companyia? Si consultem un altre cop els diccionaris, veurem que somniar (somiar) és intransitiu quan significa, tot simplement, ‘tenir un somni’. Per tant, és acceptable si la publicitat vol fer notar que la colla d’amics ajuda a tenir somnis –siguin d’una nit d’estiu o malsons. Ara bé, que potser hom no pretén en realitat fer un joc de paraules, tot considerant aquest suposat circumstancial com un complement preposicional, “la cosa somiada”? Tot indica que la voluntat era la segona, per consegüent estrictament no seria correcte.

 

En aquest cas, però, em mullo i accepto la barca, ja que no em deixa de sonar marciana qualsevol altra opció.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 17/12/2009 by in altres llengües, preposicions, règims verbals, verbs.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits