Ni cap ni peus

Aquest matí m’he despertat amb la notícia que és possible que en Cruyff sigui el proper entrenador de la Selecció Catalana de futbol. Hem estat discutint amb un company de feina fins a quin punt és versemblant: d’acord que hi ha hagut -i hi ha- entrenadors que en el moment d’arribar al càrrec ni tan sols dominaven l’idioma del país del qual són seleccionadors (vg. Capello), i fins i tot que mai no l’han parlat (vg. Guus Hiddink), però aquest cas és molt diferent. Deixant de banda que la realitat de la Selecció comporta que l’entrenador hagi de tenir un cert perfil sociocultural (i no hi afegeixo -lingüistico- per no atapeir la paraulota…), no es pot tolerar que una persona que fa 35 anys que viu aquí i no parla bé l’espanyol i no diu ni ase ni bèstia en català sigui el nostre seleccionador.

La cirereta és això (cliqueu-hi).