adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

LX Toponímia catalana

Vet aquí una de les meves fal·leres més pregones i que més discussions em sol comportar: el tractament dels topònims. He decidit, per tal de no caure en l’avorriment (tant meu com vostre), dividir aquesta entrada en tres: el tractament dels topònims catalans, el dels espanyols i, finalment, els de la resta del món.

A l’hora de tractar els topònims catalans, ens vénen al cas casos en què la pronúncia popular és errònia. Un manat d’exemples serien Berga, Andorra, Arenys, Canyelles o Besòs (en aquest darrer cas, però, la grafia ja ens dóna la pista). Quan dubtem si la e de Berga és oberta o tancada, hem de recórrer a la pronúncia local, que és la que ha de prevaler. Aquesta mesura sembla la més encertada, car qui millor que aquells que hi són nats coneix millor com cal pronunciar el nom d’un poble? (A l’hora de fixar la grafia, la tendència també és recórrer als “locals”, per bé que tot plegat comporti més d’un problema.)

Arran d’una conversa a Zèfir, vaig plantejar la qüestió de si no hauríem de dur aquesta mesura a un estadi supradialectal, ço és, respectar la no-neutralització i el grau d’obertura dels topònims occidentals, per exemple. Es respectaria, evidentment, el sistema fonètic de cada variant, és a dir, un valencià neutralitzaria Barcelona amb a, però evidentment no emetria el so de la neutra, que li és impropi. Òbviament, la tasca seria llarga i feixuga, però que potser no seria el més encertat? Al cap i a la fi, la primera vegada que sentim un poble, evidentment per un “local”, el que fem és simplement repetir allò que hem rebut de la manera més acurada possible, oi? Jo, per exemple, seria incapaç de pronunciar “a la central” Térmens, ja que el tinc completament assimilat en occidental, sense neutralitzacions.

Com era d’esperar, el comentari recurrent que cal posar la llengua al servei dels parlants i no pas a l’inrevés no es va fer esperar, però en entrades subsegüents, en el tractament d’altres topònims, ja es veurà si potser no fa anys que cometem aquest pecat. Finalment, només voldria comentar que certament fa gràcia quan llegeixes (en el meu cas, gràcies a Eduardo Mendoza) topònims catalans adaptats a la grafia castellana, del tipus Tarrasa. Al principi em feia mal a la vista, però ara trobo que és la manera, per exemple, que els pobres habitants de Sardañola no hagin de sentir el nom del porc quan els cridin.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/07/2009 by in toponímia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits