adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

LVI Hipopreposicionalisme

Ara que els llibres de la sèrie Millennium, d’Stieg Larsson, estan tan en voga, resulta interessant donar-hi ullada des d’un punt de vista merament lingüístic. Aquest cop, però, em limitaré a comentar-ne alguns títols, ja que encara no he tingut la sort de llegir-los.

Quant al primer, Els homes que no estimaven les dones, cal tenir en compte que és ambigu, ja que no queda clar quin és el subjecte o, amb unes altres paraules, qui no estima qui. Vaig proposar el dubte a Zèfir, i hi va haver opinions vàries: òbviament, des d’un punt de vista gramatical la preposició davant de complement directe per desfer ambigüitats no és obligatòria; amb tot, considero que, sempre que tot plegat serveixi per evitar malentesos, la preposició hi hauria de ser.

Els defensors de no posar-hi la preposició addueixen que l’ambigüitat es desfà un cop has llegit l’obra. Tanmateix, i lluny de la voluntat d’encetar una discussió sobre l’argument, després d’anar a mirar la pel·lícula (primer cop que ho faig abans de llegir el llibre), no tinc tan clar que l’argument ho desambigüi. I és ben bé que tot plegat acaba amb la venjança d’una dona que traspua androfòbia contra un misogin, oi? Per acabar-ho d’adobar, també caldria tenir en compte que el títol original, en suec, no presenta cap ambigüitat. Així doncs, no hi estaríem afegint un matís que en realitat no té?

El segon títol, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, és ple de coses a comentar: la tria de llumí en detriment de misto, que tot sovint hom percep com un d’aquells barbarismes acabats en o àtona; l’elecció de gasolina en lloc de benzina, tot i que aquest cop es tria la variant sospitosa de ser agramatical; l’escolliment de somiar i no pas de somniar, podríem arrancar la xarrada sobre els verbs amb doble forma, etcètera.

El que podria sobtar més, però, és l’ús transitiu de somiar –sant tornem-hi a les preposicions!. Segurament atesa la influència del castellà, podríem pensar que la preposició que toca és amb –jo sóc el primer que m’ho pensava. Amb tot, resulta que somiar és un verb que lliga amb tot, tret d’amb amb (conglomerat de preposicions): podem dir que somiem un futur prometedor, que somiem en un futur prometedor (el DIEC2 no recull el règim amb en), que somiem a aconseguir un futur prometedor i, fins i tot, que somiem d’aconseguir un futur prometedor.

Així, l’opció del traductor torna a ser correcta, des d’un punt de vista gramatical, tot i que segurament a tots ens sonaria més natural l’ús intransitiu del verb, amb la forma La noia que somiava en un llumí i un bidó de gasolina.

Tot amb tot, de, contra o sobre preposicions no hi ha res escrit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 19/06/2009 by in literatura, règims verbals.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits