adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

50 SER o no SER, vet aquí el dilema

Sempre he pensat que les conviccions personals, siguin del tipus de siguin, han de formar una part important de la nostra vida, però no han pas de dominar-la. Fa cert temps una companya lletrapatint (gràcies, Montse) m’explicava que sovint la situació sociolingüística del català l’afectava massa en el seu estat d’ànim. Malament aniríem si ens ho prenguéssim tot tan a la valenta.Podeu pensar que l’exemple susdit és fer-ne un gra massa, i segurament teniu raó. Us en penso un altre: cert khevi que comparteix l’amor per la llengua amb l’amor pels esports, a parts iguals. A l’hora de triar el programa esportiu que escolta quan es cotxa té un dilema: a) triar el programa en català que parla durant dues hores exclusivament del Barça i que no l’acaba de convèncer o b) escollir el programa de les Espanyes en què xerren en espanyol i repassen l’actualitat esportiva en general. La resposta? Evidentment, la b.

Amb tot, de vegades la tria traeix. Anit, a El larguero, de la cadena SER, en José Ramón de la Morena connectava amb la roda de premsa després del partit del Barça. En aquell moment, en Guardiola responia, en català, una pregunta que li havien fet des d’una emissora catalana. La situació resultava un xic caòtica, ja que l’enviat a la roda de premsa s’afanyava a mirar de traduir el que deia a l’espanyol, però les veus s’encavalcaven i l’intèrpret improvisat no demostrava tenir-hi prou traça. Ja us podeu imaginar el debat.

En De la Morena, el qual admiro com a periodista, es demanava si en Guardiola responia les preguntes durant les rodes de premsa únicament en català (cosa totalment incerta) i si “no era una provocació a l’animadversió que davant de mitjans de les Espanyes es respongués en català”. Les dues conclusions que se n’extreuen són les següents:

U) Un cop més, la desinformació que pateixen des de les Espanyes sobre la situació a Catalunya arriba a límits insospitables: en Guardiola respon en català, quan li demanen en català, i en espanyol, quan li demanen en espanyol. El que és més greu, però, és que en De la Morena doni per fet una cosa totalment incerta i no miri abans d’informar-se’n un xic més. Ahir mateix es vanagloriaven que eren de llarg el programa esportiu més seguit arreu d’Espanya. Primerament, si és esportiu, que no parlin de política, i, en segon lloc, si ho fan, que sigui com cal. Crec que a ningú no li agrada sentir-se enganyat.

Dos) Si és una provocació respondre en la mateixa llengua en què et pregunten al territori on aquest idioma és oficial? Per l’amor de déu, que potser els periodistes de la SER critiquen que en Rafa Benítez, entrenador del Liverpool, respongui en espanyol a les preguntes que li fan en la mateixa llengua a Anglaterra? El problema és que a les rodes de premsa d’en Guardiola no hi ha intèrpret, que ja aniria sent hora. I, en tot cas, és problema dels mitjans espanyols encarregar-se que els seus periodistes dominin la llengua del lloc on van. Només faltaria.

Reprenent allò que comentava al principi, opino que convé no portar les conviccions al límit. Així, ho tinc ben clar: continuaré escoltant El larguero. Poso més amunt la qualitat del periodisme que hi fan que no pas la llengua en què s’expressen i les pixades fora de test esporàdiques que facin de tant en tant. Si vull estar al cas de l’actualitat en general miraré TV3. I, alerta, perquè trobo que és el millor telenotícies.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 24/04/2009 by in mitjans de comunicació, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits