adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLVII Sobre l’estalvi d’ultracorreccions

L’Anna Montserrat, arxiconeguda per ser la coautora de l’esplèndid Diccionari d’ús dels verbs catalans, comentava l’altre dia que parlar de “fer ullades” era una ultracorrecció. De fet, és ben bé que les llengües reflecteixen la cultura dels seus usuaris i, en aquest sentit, el tòpic dels catalans s’adiu perfectament amb els verbs crossa que emprem: hom diu que som garrepes, però pencaires; així doncs, no solem donar gaires coses, sinó que més aviat les fem. M’abstindré en aquest punt de repetir la també arxiconeguda llista de coses que hauríem de fer.

El cas, doncs, és que empesos per aquesta fal·lera gasiva solem –jo el primer– parlar de “fer ullades”, mentre que en realitat les ullades les hauríem de donar, tal com resa l’Anna Montserrat i, ja que hi som, el DIEC. De tota manera, no sé pas si prenem més mal per aquesta acció massa papista o per la tirallonga de construccions de què s’ha apoderat el verb donar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 12/04/2009 by in ultracorreccions.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits