adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLV Conxorxi per a la Dinamitació Lingüística

Mig qüern d’anècdotes interessants:

a) Fa no pas gaire cercava cert supermercat que duu per nom un parell de consonants. En demanar on parava a la primera persona que passava pel carrer, la dona va respondre mig avergonyida mig atemorida que encara no entenia el català, i que si li faria el favor (jo a ella) de traduir-li-ho al castellà. La veritat és que em va fer pensar en aquell noi d’accent canari que a l’estiu em va demanar on parava l’estació i que quan va sentir la resposta va fer uns ulls com unes taronges i mig esparverat mig foteta va fer un “eh, que yo no hablo catalán!”, com aquell que fuig de la VPR. Entre poc i massa…

b) Un alumne hondureny es planyia l’altre dia que als llocs públics, encara que hi parlessis en català, et responien en espanyol. Sobtat, li vaig demanar on havia estat, això, i en saber que era a la biblioteca municipal vaig començar a lligar caps… “Era rossa? Entre 40 i 50 anys? Ni alta ni baixa? Cabells llargs?…” Voilà, l’exalumna que el primer dia d’intermedi encara qüestionava per què s’havia d’ensenyar català en català. I el més fumut és que qui decideix són les xifres, i aquesta dona corre pel món amb el B sota el braç. Consorci per a la què?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21/03/2009 by in anècdotes, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits