adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLIV La síndrome de la VPR

Aquest matí, quan m’he llevat i he encès l’ordinador, he llegit un missatge electrònic que ha provocat ipso facto que comencés a notar quelcom dins meu que no rutllava. He anat corrents (i corrent) a cal metge, que no ha dubtat un segon: “Pateix un brot de la síndrome de la VPR. Faci bondat i no faci anar gaire les neurones.” “I és greu?” “No. Hauria estat pitjor enganxar la RVP o, encara pitjor, la RPV.”

Quan he tornat a casa, però, no m’he pogut estar de tornar a llegir allò que havia provocat aquella sensació:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20/03/2009 by in articles de llengua, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits