adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XLI L’últim “per a” davant de sintagma nominal

Malgrat que no pretenc fer d’aquest espai un lloc de crítica literària, m’agradaria comentar alguns aspectes de L’últim home que parlava català, el darrer Premi Ramon Llull.

Com ja sabeu, el títol de l’obra no és més que un reclam, ja que la novel·la no va realment d’això, sinó de la relació d’amor-odi, en diversos àmbits, de dos escriptors catalans. No us n’explicaré pas el final, però sí us avanço que el títol del llibre es deu al fet que un dels escriptors estigui escrivint una novel·la que es titula d’aquesta manera i que, evidentment, sí tracta del tema de la desaparició de la nostra llengua.

La veritat és que sembla mentida que no hagi estat fins ara que a algú se li ha acudit d’escriure sobre un tema tan actual i, si em permeteu, repetitiu com el del perill d’extinció del català. De fet, m’ha fet una mica de ràbia que el llibre no anés explícitament d’això. Sobre el posicionament de l’autor, cal dir que no és mulla, ja que tot ho explica en tercera persona, però els personatges no deixen de traspuar una negativitat que s’ensuma arreu del volum.

A més a més, tot i la part de ficció, en la novel·la que suposadament escriu un dels personatges, les causes que la llengua s’extingeixi són les mateixes que avui dia l’escarneixen: la sensació que és una llengua de segona categoria, el canvi de codi cada cop que hom topa amb un castellanoparlant, els moviments migratoris, l’empobriment de l’idioma mateix, etcètera. Tot plegat, doncs, fa que se’n pugui veure fàcilment el llautó.

Quant a allò que realment concerneix aquest bloc, voldria comentar un parell català de coses sorprenents: la decisió d’eliminar tots els per a, sigui el que sigui el que ve al darrere. De fet, tot plegat provoca que sovint i menut m’hagi hagut de deturar per copsar amb exactitud el significat d’algunes frases. D’altra banda, una pràctica un xic més estesa, però que no deixa de ser sorprenent: la fusió en l’hi, de les formes la hi, li ho i, òbviament, el l’hi mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/03/2009 by in literatura, preposicions, pronoms.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits