adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XXXIX La cosa vella sempre rutlla

L’altre vaig haver de traduir una tira còmica del castellà al català per a una assignatura del Postgrau. “Las toallas nuevas no siempre secan mejor”, hi deia. Vaig obviar la que hauria estat la traducció adequada, ço és, una frase feta equivalent en català, ja que em vaig imaginar que es tractava d’una invenció juganera (que dius, en podia haver fet una cerca més acurada, oi?). Tanmateix, l’error no deixa de tenir un regust dolcenc: en mirar de traduir-la literalment, per motius d’espai vaig sospesar la possibilitat de bandejar el mot tovallola. “Tovalló?”, “drap”… calla, buscaré allò que diu la iaia… Patapam! Tovalla és sinònim de tovallola! I jo que em pensava que allò que bonament diu la meva àvia responia a un barbarisme com una casa de pagès! Evidentment, la recerca no es va acabar aquí, i vaig córrer a consultar l’Alcover-Moll. Resultat: Organyà (les homilies!), La Llitera (majúscula errònia inclosa), Fraga, Urgell, València, Alacant, Guardamar… De Barcelona res de res… Els rebesavis valencians? Potser sí…

Definitivament, aquesta diccionari és una benedicció! I sí, resulta curiós que una cosa, com més nova sigui, menys rutlli, oi?
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 14/02/2009 by in dialectes, lèxic.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits