adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XXXVIII Sobre canvis de parer encertats (i encertades)

La veritat és que no he sentit mai a parlar d’un tema (ara potser descobreixo la sopa d’all) que em resulta força interessant: la brossa internàutica (per paral·lelisme amb la “brossa espacial”, space junk, que algú em corregeixi si vaig errat o té cap alternativa millor), ço és, tots aquests llocs web que s’han creat i posteriorment s’han abandonat durant els aproximadament 20 anys d’auge d’Internet. No és gens difícil anar a espetegar a una pàgina que fa anys i panys que roman inactiva (o pitjor, que encara espera que la inaugurin) o visitar blocs que no s’actualitzen des de l’any de la picor.

Tot plegat sempre m’havia fet molta ràbia, ja que no sóc gens amant de deixar coses a mig fer i, encara menys, de no enterrar-les quan toca. Amb tot, l’altre dia vaig tenir una grata sorpresa, en topar amb un bloc que vaig crear fa un parell d’anys, durant el darrer any de carrera. Ens el va fer fer en Daniel Cassany, sempre tan innovador, i hi vaig trobar aquesta perla:

“La meva experiència amb el món de l’ensenyament de llengües és força breu: fa un parell –balear– d’anys que imparteixo classes de repàs d’anglès i català a nens i nenes –o nois i noies– en edat de cursar l’ESO. Si hagués d’extreure alguna conclusió arran de la meva participació en aquestes classes, en destacaria una per damunt de la resta: he refermat la meva voluntat de no dedicar-me al món de l’ensenyament de llengües (sempre que això em sigui possible, és clar).

[…]

Així doncs, el que espero obtenir d’aquesta assignatura és un regal amb forma de parer nou, si més no pel que fa al món de l’ensenyament de llengües: m’agradaria que m’ajudés a convèncer-me que aquesta sortida pot ser tan atractiva com qualsevol altra i que, de fet, pot arribar a convertir-se en la meva vocació oculta (potser ara pixo massa alt…).”

Caram! Com pot canviar la vida en només un any i mig, oi? Avui dia l’ensenyament de català és una feina que per a mi suposa un regal, ja que és el que més m’omple. Qui m’ho havia de dir, quan feia equilibris per conciliar Traducció i Lingüística amb una feina de nit… En fi, realment no va pas ser per aquella assignatura (a la qual no vaig assistir gaire, siguem francs…), però ara m’alegro d’aquest canvi de parer. I també celebro haver abandonat el llenguatge no sexista. Quina feixugor!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13/02/2009 by in llenguatge no sexista.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits