adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

XXXV Sobre mosses i altres coses verdes

La veritat és que no resulta gaire original parlar dels falsos amics. Tanmateix, alguna cosa gratificant ha de tenir corregir receptes de cuina. “Saltegeu les verdures”, va escriure algú. La tria lèxica era inadequada, òbviament, però se’m va ocórrer de cercar saltejar al diccionari: ‘robar (un vianant) sortint-li al camí’. Curiosa la imatge del senyor Pebrot (i senyora) assaltats al bell mig de la via, oi?

I encara relacionat amb l’anècdota susdita i propdita (paraules que acabo de descobrir), també resulta força enriquidor disposar d’un alumnat majoritàriament sud-americà. Resulta que ja feia dies que, al públic femení, m’hi referia com a mosses (“mosses, com ho tenim, això?”, “mosses, què hi heu de dir?”). Certament, havia detectat alguna cara d’esparverament, però no ho vaig acabar d’entendre fins el dia que algú em va demanar què volia dir mossa en català, ja que en el seu dialecte moza era sinònim de prostituta. Bufa!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21/01/2009 by in anècdotes, falsos amics.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits