adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

32 La mida és important

Resulta que fa no pas gaire una companya va haver de cercar una espècie d’ocell al DIEC2 i es va trobar amb una definició força curiosa:

aura2
f. [ZOO] Ocell de l’ordre dels falconiformes, de 75 centímetres de llargada, plomatge negre, amb el cap i el coll vermells sense plomes, propi de l’Amèrica meridional (Cathartes aura).

Sens dubte, tal com deia ella, era xocant que l’accepció donés la llargada exacta de l’animal. És evident que tothom entendrà que el diccionari pretén donar-ne les mides aproximades, cosa que aconseguiria amb un simple uns, però el resultat no deixa de ser sorprenent i, si se’m permet, ridícul.Vaig decidir dedicar a aquesta qüestió una horeta i escaig i vaig fer el parell balear de troballes següents:

a) Sembla que hi ha cert desgavell quant a la inclusió de les mides en les definicions d’ocells i peixos (principalment): el DIEC2 les inclou a totes les entrades; el Termcat, a cops sí, a cops no; el GDLC, mai.
b) El DIEC2 alterna mides exactes amb expressions tan diferents com ara: “d’uns X centímetres”, “d’X a Y centímetres”, “que arriba a fer X centímetres”, “de fins a X centímetres”, “que fa d’X a Y centímetres”, “que arriba a X centímetres”, “de no més d’X centímetres”, “d’X centímetres de llargada màxima”, “que ateny X centímetres”, “entre X i Y centímetres”, “de menys d’X centímetres”, “que pot atènyer X centímetres”, “que no sobrepassa els X centímetres”, etcètera. De vegades, fins i tot les combina dins d’una mateixa entrada.
c) De les 368 espècies d’animals de què dóna les mides el DIEC2, 87 (aproximadament un 25%) no tenen cap mena de restricció quant a les mides: “d’X centímetres” (i punt).

Posteriorment, vaig decidir deixar refredar el tema i reflexionar-hi durant un temps. Vaig arribar a les conclusions següents:

a) Com és que un diccionari dóna les mides dels animals i un altre no? El DIEC de la llengua espanyola, per citar un exemple d’un altre diccionari normatiu, alterna la inclusió o omissió d’aquesta informació en les entrades. Per què?
b) De tota la tirallonga de formulacions de matisos en les mides, n’hi ha que són pertinents, evidentment; però perquè llegim “d’X centímetres de llargada màxima”, “que pot atènyer X centímetres”, “que ateny X centímetres” o “que arriba a fer X centímetres”. Hi ha cap diferència de sentit? El criteri de redacció de les accepcions no hauria de ser més homogeni?
c) Es podria considerar que tot plegat és un error de redacció, però és possible que hagin tingut l’error 87 cops?

En fi, crec que això és tot. Per cert, si algú vol la llista detallada dels ocells i els peixos que neixen fets amb el mateix motlle només ho ha de dir (aura, balquer, bitxac, cadernera, calàbria, cardenal, estornell, fotja, garsa, gavinot…).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 16/01/2009 by in diccionaris.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits