La crisi arriba a les sonores
Ahir vaig llegir un article força interessant de Solà (de fet, és de fa deu anys) en què criticava la supeditació que pateix la llengua catalana respecte de la castellana. Com a mostra citava el món de la publicitat, en què sovint aquest sotmetiment encara és més palpable. Són ben coneguts els casos en què la marca anglesa és pronunciada en l’anunci català a la castellana (vegeu “Firestone”, tal com raja) i fins i tot els anuncis en què s’articulen sons impropis del català i, encara més greu, de l’idioma original del producte mateix (vegeu “Citröen”, dit amb la zeta castellana).
Tot plegat em va fer recordar un altre exemple curiós, relacionat amb una falca publicitària radiofònica. L’empresa anunciada era la immobiliària Grupassa, i s’havien inventat una cançó (que malauradament no recordo) en què feien rimar el seu nom, “Grupassa”, amb la paraula casa, això sí, pronunciada amb una essa ben sorda. La pregunta és: hauria passat res si en comptes d’una rima consonàntica haguessin optat per l’assonàntica sense transgredir la pronúncia catalana?
En fi, encara sort que, en temps de crisi, poca gent para atenció a aquests anuncis.
