adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

24 La crisi arriba a les sonores

Ahir vaig llegir un article força interessant de Solà (no pas nou, és de fa deu anys) en què criticava la supeditació que pateix la llengua catalana respecte de la castellana. Com a mostra citava el món de la publicitat, en què sovint aquest sotmetiment és encara més palpable. Són ben coneguts els casos en què la marca anglesa és pronunciada en l’anunci català a la castellana (vegeu “Firestone”*, tal com raja) i fins i tot els anuncis en què s’articulen sons impropis del català i, encara més greu, de l’idioma original del producte mateix (vegeu “Citröen”, dit amb la zeta castellana).

Tot plegat em va fer recordar un altre exemple curiós, relacionat amb una falca publicitària radiofònica. L’empresa anunciada era la immobiliària Grupassa, i s’havien inventat una cançó (que malauradament no recordo) en què feien rimar el seu nom, “Grupassa”, amb la paraula casa, això sí, pronunciada amb una essa ben sorda. La pregunta és: hauria passat res si en comptes d’una rima consonàntica haguessin optat per l’assonàntica sense transgredir la pronúncia catalana?

En fi, encara sort que, en temps de crisi, poca gent para atenció a aquests anuncis.

* Cal agrair als locutors de TV3 que s’encarreguen de narrar la fórmula 1 que pronunciïn la marca Michelin d’una manera més propera a l’original francès.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21/11/2008 by in anècdotes, Joan Solà, mitjans de comunicació, pronúncia.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits