adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

20 N’hi ha per a tots els gustos

Una companya del Postgrau fa poc va topar amb una definició al Termcat força curiosa:

 
meló de pell de granota
ca: Varietat de meló grosset, negre, amb piquets, molt bo, que madura per l’agost.

A banda que es conegui o no la varietat del meló, no deixa de ser sorprenent que en tota una definició, que se suposa que ha de ser el súmmum de l’objectivitat, es valori el gust de la fruita. Després d’haver topat amb això, m’he dedicat a cercar altres definicions tan poc encertades com l’anterior i, sortosament o malaurada, només n’he trobat una altra:

 

agràs

ca: Suc obtingut de raïms verds, de gust àcid, agradable, emprat com a refrescant.

 

I, sense deixar l’àmbit gastronòmic, fóra de bo de sancionar la fal·lera que darrerament envaeix els correctors/traductors d’anuncis i que els empeny a parlar tothora de “sabors inconfusibles”, quan és molt més genuí i habitual parlar de “gustos”.*
* És curiós que, mentre el DIEC2 dóna sabor i gust com a sinònims totals, sigui l’ÉsAdir qui adverteixi que una forma hauria de prevaler sobre l’altra. Vatua!
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13/09/2008 by in anècdotes, diccionaris.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits