adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

14 Llengua, didàctica i societat, l’eterna disjuntiva

Possiblement molts docents de llengua catalana coincideixin a pensar que alguna cosa falla en el model d’ensenyament de la nostra llengua. Sovint, a les aules es produeix un xoc entre les voluntats i necessitats dels alumnes i els procediments i recursos d’ensenyament del català i, en general, de qualsevol idioma. Tot plegat probablement és a causa de la manca d’un perfil determinat d’alumne: tot sovint el docent troba a faltar certa homogeneïtat en relació al bagatge cultural, l’expedient acadèmic i, fins i tot, els interessos del seu alumnat.

La disjuntiva, doncs, rau en el fet que sovint i menut hom hagi de recórrer a aspectes teòrics intrínsecs a la llengua per tal d’arribar a poder una explicació coherent a fenòmens que, d’altra banda, són d’allò més pràctics. Així, resulta impensable poder explicar la substitució pronominal del català sense servir-se de conceptes tan desconeguts i alhora abstractes com ara les preposicions, la transitivitat (o no) dels verbs o, fins i tot, la diferenciació entre els complements de règim verbal i els complements circumstancials.

La qüestió seria si resulta escaient i, fins i tot, lícit exposar a un alumnat majoritàriament poc familiaritzat amb aquestes etiquetes tota aquesta tirallonga de terminologia abstracta i purament teòrica. De fet, probablement els alumnes mai més no tornaran a necessitar conèixer aquests conceptes un cop hagin obtingut el diploma corresponent, ja que la seva feina poc o res té a veure amb la lingüística teòrica.

D’altra banda, en mirar de comparar-nos amb d’altres llengües, força gent compartirà que en l’aprenentatge de l’anglès l’assimilació de nocions com ara els verbs modals, la correspondència entre temps verbals o el funcionament dels verbs irregulars van suposar tot un escull i, possiblement, els temes més feixucs. El fet, però, és que cap alumne d’anglès no posa en qüestió que s’hagin d’aprendre aquests continguts, situació que és deguda a dos aspectes fonamentals: d’una banda, que el perfil d’alumnat d’anglès és força més homogeni que el de català i, de l’altra, que la posició social de l’anglès respecte de la nostra llengua és força millor.

Arran d’aquest segon punt més d’un posaria el crit al cel, amb raó, i al·legaria que resulta totalment desassenyat d’adaptar el model d’ensenyament d’una llengua en funció de la posició i la situació que ocupi respecte de la resta d’idiomes del món. No resultaria pertinent que la quantitat d’aspectes teòrics que s’ensenyessin fos directament proporcional a la posició que ocupés en el rànquing de les llengües més parlades, o amb més aprenents, del món.

El fet és que probablement calgui centrar-se en el primer punt: el fet que, agradi o no, el perfil dels alumnes que aprenen anglès avui dia és força més similar que el de català (cal obviar en aquest punt els nivells més bàsics). Mal que ens pesi, l’estudiant d’anglès sol tenir un historial acadèmic més elevat, acostuma a conèixer en la majoria dels casos altres llengües estrangeres i, consegüentment, presenta un grau de subordinació major quan és pertinent d’assimilar conceptes lingüístics feixucs.

Arribats a aquest punt potser n’hi hagi que pensin que no és adient de comparar la situació sociolingüística de la llengua reina (recordem que era un mer exemple, el mateix hauria estat que s’hagués parlat del francès, el xinès o el rus) amb una realitat tan singular i anòmala com la de la nostra llengua. El fet, però, és que el que resulta més didàcticament assenyat és el fet de posar la llengua a l’abast dels parlants, i no pas al revés.

La cerca d’un model d’ensenyament de la nostra llengua més planer i adequat, doncs, haurà de ser forçosament el cavall de batalla de tots els professionals de la llengua dedicats a la didàctica en un futur proper. No serà pas una empresa fàcil, però caldrà que de vegades hom intenti deslliurar-se de tot allò que sigui susceptible de propiciar el descoratjament dels alumnes i el consegüent i conseqüent abandó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 21/07/2008 by in didàctica, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits