adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

10 Cavall!

La veritat és que la situació del català tocant a l’oferta lexicogràfica no deixa de ser peculiar. Hom disposa del diccionari normatiu, el DIEC2, i de dos diccionaris més de pes: el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i el d’Edicions 62. Sovint ens hauríem de fer la pregunta de per què la nostra llengua té més d’un diccionari general, o més aviat de per què tots els diccionaris generals no recullen les mateixes paraules. Passi que hi hagi diccionaris escolars (més succints) o d’altres de terminològics (més concrets), però no trobo coherent que, disposant d’un diccionari normatiu, també en tinguem d’altres, basats en no sé quins altres criteris, que recullin mots no normatius.Un exemple: l’altre dia em van plantejar el dubte de com n’havíem de dir, de la plataforma giratòria que gira sobre un eix al ritme de la música i en què els infants –i no tan infants– munten cavallets i, ara ja també, furgonetes, ambulàncies i trens. El cas, com és evident, era saber si era correcte el mot carrusel. Doncs bé, com a defensor de la legitimitat de l’IEC vaig refusar a ultrança aquest mot, i vaig defensar amb totes les armes els cavallets de tota la vida. El cas és que algun agosarat va córrer a consultar el GDLC i es va afanyar a informar-me que carrusel sortia al diccionari! I vet aquí l’etern problema. Com diria aquell anunci: i tu de qui ets? [Val a dir que l’entrada de carrusel del GDLC no remet pas al significat de ‘cavallets’, però serveixi aquest cas igualment com a exemple de paraula recollida en un diccionari que no és normatiu.]

Curiosament, durant el Postgrau vam tenir una assignatura, Diccionaris i Gramàtiques, que pretenia, d’una banda, ensenyar-nos els recursos lexicogràfics de què disposem i, de l’altra, explicar què cal fer quan topem amb algun cas que és tractat de manera diferent en funció de l’obra. El que es pretenia era deslliurar-nos de la creença que l’únic diccionari vàlid és el DIEC2 i fer-nos veure que, de vegades, es poden acceptar mots que sí que recullen altres diccionaris. I un be negre!

I és ben bé que veure filòlegs IECistes de mena aixoplugant-se en el GDLC o en el diccionari d’Edicions 62 quan els convé no acaba de ser coherent. I tot plegat sense desmerèixer la vàlua d’aquestes dues obres, sobretot el GDLC, que no deixa de ser l’ens normatiu pel que fa a la toponímia.

A banda del mal que tot plegat fa no només a l’IEC sinó a la llengua catalana en general, també caldria pensar que és precisament ara quan tots els professionals de la llengua hauríem de estirar el mateix cap de la corda i mirar d’atorgar tota la legitimitat que es mereix al nostre ens normatiu. De fet, cal recordar que fa poc es va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un organisme que sembla tenir com a finalitat fer ballar de capoll el benvolgut IEC i, de tant en tant, canviar la tendència d’algun accent –evidentment, d’esquerra a dreta. Vegeu conéixer.

* Potser algú pensarà que sóc un venut, dient tot açò després del darrer escrit que vaig penjar. L’opció de defugir la segona accepció de cabell al DIEC2 es basa en un criteri personal, no pas en allò que diu el GDLC. De fet, sempre es pot trampejar quan alguna cosa ens fa arrufar el nas –obviar l’inclús, per exemple-, però en cap cas contradir “els que manen”.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11/07/2008 by in diccionaris, lèxic.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits