adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

8 TV3, la seva

Fa més de trenta va néixer la primera televisió en la nostra llengua. Fins aleshores, i des de la invenció de la caixa rucacaixa tonta, segons Media Markt–, en plena dictadura franquista, tots els mitjans de comunicació en català havien treballat des de la clandestinitat.
Vet aquí que bon punt va néixer aquest nou mitjà tots els catalans en vam celebrar l’arribada i en vam acceptar el rol com a mitjà audiovisual de referència d’aquesta nació sense estat. Actualment, i ara parlo subjectivament, tot i que de ben segur que molta gent està d’acord amb mi, TV3 és una de les millors cadenes televisives de la nació i del continent.

No voldria pas que aquest –humil– article es prengués com una acció de desmerèixer aquest mitjà. De fet, si han arribat on són és en bona part gràcies al seu rigor, la seva professionalitat i, avui dia, al fet de no haver caigut en el parany de, per exemple, omplir la graella televisiva de reality shows (xous d’impacte, segons el Termcat) o de programes del cor –a aquesta hora els catalans mirem “La nit al dia”, gràcies–. El fet d’oferir una televisió alternativa, doncs, ha estat el que ha dut TV3 al reconeixement nacional, estatal (mai prou) i etcètera.

D’altra banda, també se li ha de reconèixer la feina com a ens difusor de la cultura catalana arreu del món. No només ha gosat expressar-se únicament en català –ara, quan exportem un “30 Minuts”, els anglesos es demanen quin carai de llengua és aquesta del punt volat entre les eles– sinó que, de retruc, ha aconseguit que gràcies al seu tarannà la gent de fora percebi clarament la diferència entre ser català i ser espanyol.

[s’han acabat les floretes]

Dit això, i fet els mil –i un– reconeixements a TV3, fóra hora de ficar-los el dit a l’ull: d’acord que bona part de la culpa del reconeixement internacional que té avui dia sigui a causa de la vàlua del personal que hi treballa. Passi. Tanmateix, també fóra bo d’atribuir l’altra part de la culpa a la llengua que van triar. Perquè sí, gràcies a TV3 actualment hi ha més gent que coneix l’existència de la nostra llengua i la nostra identitat, però també cal tenir en compte que si no hagués estat, precisament, per l’idioma triat, TV3 no seria on és.

Si de bell antuvi haguessin decidit fer un canal televisiu català que s’expressés en castellà, bona part dels avis i àvies –i de retruc fills, filles, néts i joves– que van pujar al carro no ho haurien fet. No ens enganyem: molts es van fer incondicionals de la cadena simplement per la llengua que sentien. I la pica no s’omple, si no és de mica en mica. Si TV3 hagués triat una altra llengua, aquells avis no l’haurien discernit de TVE o la resta de televisions de les espanyes i Tv3 no hauria començat a créixer.
En aquest sentit, la llengua i la identitat catalanes hem d’agrair a la cadena la tasca de propagació dels valors d’aquesta nació que ha dut a terme TV3. Medalla penjada. Ara bé, TV3 també d’agrair a la nostra llengua, que ara tant menysprea, el seu tret diferencial per tal que molta gent hi donés el seu vot de confiança.
Dit açò, la pregunta que cal fer-se és: per què carai tenim un Institut d’Estudis Catalans, una acadèmia que dicta des de la legitimitat social i legislativa el que és català i el que no ho és, si després el cap de llança més visible de la nostra llengua –no ens enganyem, TV3– opta per dur a terme una política lingüística pròpia, sense seguir les recomanacions de l’IEC?
Tots –fins i tot els més heavies– podem estar més o menys d’acord que de vegades l’IEC tant pot pecar de tenir la màniga massa estreta –vegeu bastanta–, com d’haver-se begut l’enteniment –vegeu inclús–. I és que és ben veritat que a cops sembla com si la Filològica visqui en una bombolla d’acer, aïllada del món exterior i aliena a les necessitats reals del català actual.
De tota manera, això no dóna crèdit a ningú per posar-se la capa i comença la tasca de salvació del català modern, tal com ha fet –i malauradament continuarà fent– TV3. I és ben bé que el llibre d’estil d’aquest mitjà (l’ésAdir) sembla ben bé la bíblia dels lights… Només cal donar-hi una ullada per comprovar que, a la tele, tot s’hi val. Així, s’hi accepten pleonasmes, castellanismes, manlleus innecessaris a tort i a dret i un reguitzell més d’inutilitats vàries.
Des d’aquest racó recòndit, doncs, faig una crida perquè TV3 recuperi el nord, recordi els seus orígens i miri tenir una mica més de cura per la llengua que li ha donat l’èxit.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 07/07/2008 by in mitjans de comunicació, societat.

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits