adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

7 Per a imberbes i peluts

Qui diu que no es pot aprendre llengua anant a cal perruquer? I si no, visiteu la perruqueria Israel, a Vilanova i la Geltrú…

El cas és que hi vaig anar fa un parell —principatí— de dies i em va demanar com n’hem de dir, de la porció de pèl que ens creix —o no— al costat de les orelles i galta avall. Vaig pecar d’excés de confiança —o prepotència— i de seguida li vaig dir que estigués tranquil, que patilla era correcte. Em va ben sorprendre, però, quan em va assegurar que ell no en deia així, sinó polsera, que li ho havia ensenyat un amic de les terres de l’Ebre.

Com a bon lletraferit, abans d’espolsar-me els pèls de les espatlles, vaig córrer a comprovar-ho al DIEC:

polsera1 1 f. [LC] Pèl que cobreix una part de la templa o pols.

Sembla, doncs, que la polsera no acaba ser el mateix que una patilla. De tota manera, si tenim en compte que els burros catalans tenen potes i no pas pates, no acaba de tenir gaire sentit que diguem patilla, i no poteta. Abans de fer l’acudit fàcil de la paraula homòfona, doncs, millor posar de moda les polseres

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23/06/2008 by in anècdotes, diccionaris, lèxic and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits