adhuca't

Blog d'agitació lingüística personal i reflexions vàries

6 De parents més o menys llunyans

L’altre dia recordava una anècdota força divertida que m’explicava un company de Sant Andreu de Llavaneres. El cas és que té un nebot petit, i sempre es queixa que li diu tio. El llavanerenc, de bona fe, ha detectat força ràpid el castellanisme (amb certes restriccions: vegeu el DCVB), i posa el crit al cel cada cop que sent que el nen l’hi diu. M’explica que li ha dit mil cops que “tío és castellà, i que a ell li parli en català, que li digui onclo“. Encara recordo la cara que va fer quan li vaig dir que, en realitat, allò que li ensenyava al nebot no acabava d’anar així…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18/06/2008 by in anècdotes, pronúncia and tagged .

Entrades anteriors

Comptador de lletraferits