Vés al contingut

Sobre Jo Nesbø i Harry Hole

18/10/2012
tags:

Els amants de la novel·la negra teniu en aquest autor noruec i en el personatge de la seva saga literària una parada obligatòria. No és pas cap novetat d’aquest any (ho serà, en tot cas, la traducció al català de la seva setena novel·la, que està a punt de sortir, o una recent adaptació cinematogràfica d’una altra novel·la seva), però jo, com sempre, vaig tard (o m’agrada assaborir les coses en solitud, quan tothom ja hi ha passat). De fet, la seva primera novel·la (L’home ratpenat, no traduïda al català) és de l’any 1997. Ben bé quinze anys ja, doncs, de batalletes del Harry Hole.

Me la va recomanar un col·lega de la feina i, després d’una mala experiència amb la novel·la negra nòrdica en forma de l’autora Mari Jungstedt (la sueca Ningú no ho ha sentit és d’allò més avorrida, previsible i poc sorprenent), tenia ganes de recuperar el bon sabor de boca d’inicis d’any, llegint la tercera entrega de John Verdon, Deixa en pau el dimoni.

De moment me n’he llegit tres: El pit-roig, Nèmesi i L’estrella del diable. I la sensació és d’una qualitat literària que va in crescendo. De fet, les dues primeres novel·les de la saga (L’home ratpenat i Els escarabats de cuina) no estan traduïdes al català, potser perquè el mateix autor considera que no tenen la mateixa qualitat de la resta. Només us dic que he suat per trobar una versió anglesa de la primera i que la segona fins i tot està descatalogada. Tota una pena.

Quant a l’obra en si, té tots els ingredients que ha de tenir una bona novel·la policíaca: una bona trama, bons finals, suspens en cada capítol i, la pedra angular, un personatge creïble i que atreu. De fet, possiblement és la caracterització del Harry Hole el que ha provocat principalment l’èxit de l’autor. La gràcia està en el fet que el policia no és, ni de bon tros, un ciutadà exemplar, fet que insufla una bona dosi de realisme a les obres i d’atracció pel protagonista.

El Harry Hole és un policia alt i ros i de mal aspecte (ulls vermells, pàl·lid, bosses als ulls, tothom el pren per un alcohòlic o un drogoaddicte, més que per un policia), tot plegat per les cicatrius del seu coqueteig constant amb l’alcohol. Quan està sobri i té una feina que l’interessi, en forma de cas a resoldre, és un policia intuïtiu, lúcid i força efectiu. Quan beu, però, es transforma en algú que només transmet pena, ràbia i poca integritat. És possiblement aquesta dualitat el que fa que sigui tan atraient. Possiblement se’l podria caracteritzar com algú que destaca per ser bona persona però sense gaire sort.

No entraré a comentar el quid de les seves novel·les, les trames o les falles (d’incongruències i girs que no s’acaben d’entendre n’hi ha en qualsevol llibre), però en tot cas, si algú que llegeix això ho vol fer, en podem parlar ben tranquil·lament fent comentaris a aquesta entrada.

Dos darrers apunts: la traducció al català, per bé que a través de les versions anglesa i francesa, és força bona. Per una qüestió lingüística del llibre que em va cridar l’atenció, em vaig posar en contacte amb la traductora, i la veritat és que fa tota la pinta de ser una professional exemplar d’aquest camp. També arran d’aquesta lectura vaig fer una mica de cerca de l’autor i vaig ensopegar tot de blocs de novel·la negra certament sorprenents, per l’exhaustivitat de la informació i el volum de llibres. D’on treu temps la gent per llegir tant? Us en recomano un parell: aquest i aquest altre.

Au, si teniu ganes de llegir i us ve de gust alguna cosa amena però amb cara i ulls, aquí teniu, humilement, una proposta.

About these ads
4 comentaris leave one →
  1. folls permalink
    22/10/2012 19:25

    Quan llegeixes altres autors de novel·les policíaques t t’adones de la qualitat d’en Nesbo. Sap crear una trama atractiva i equilibrada, amb sorpreses constants. Completament d’acord amb la personalitat d’en Hole menys amb la ràbia. No me’n fa gens (ni quan l’alcohol li passa factura en forma d’impagats) i diria que tampoc és ben bé pena, encara que segurament és un sentiment que s’hi acosta. El que aconsegueix en Nesbo és que et fiquis a la pell d’aquest desmanegat solitari!

    • 29/10/2012 12:09

      Tens raó amb això de la comparació amb altres novel·les negres, i jo hi afegiria que, per exemple, amb d’altres de nòrdiques: de quatre autors que conec, dos són molt bons, però els altres dos… Sembla que avui dia si ets suec, noruec o islandès i escrius un llibre policíac ja serà un èxit de vendes.

      Ràbia és el que sento quan tracta com tracta de vegades el Møller, que li ha salvat el cul tants cops. Pena és el que em fa quan, després d’haver estat dalt de tot (‘Nèmesi’), baixa un altre cop a l’infern (‘L’estrella del diable’) i veu com totes les coses bones que té se li escapen de les mans i no és capaç de fer-hi res. No deixa de ser un malalt!

  2. 23/10/2012 23:31

    En prenc nota: no ho fas gaire sovint, això d’aconsellar llibres o autors, per tant deu valdre la pena. En tot cas, posats a triar-ne només un, quin títol seria? L’estrella del diable?

    I ja posats… fa res una pregunteta? L’expressió “valer la pena” l’he trobada tant en el DIEC com en l’Alcover, però “pagar la pena” no ben bé: el DIEC no aparella la “pena” amb el “pagar” (tan escaient com ho trobo jo :D ) i a l’Alcover en pagar s’hi diu e) absol. Compensar, valer la pena (mall., men.). «D’això no ho paga parlar-ne». No m’ho pagava tornar-me colgar, Roq. 11. . El cas és que de tant un tant dic “no paga la pena”, però ara ja no sé si m’ho he inventat o si ho he sentit a dir a algú. Tu que hi diries?

    • 29/10/2012 12:15

      Jo, Montse, començaria pel primer llibre que li van traduir al català: ‘El pit-roig’. Potser no és el millor, però ja veuràs com quan t’encanti hauràs agraït començar pel principi.

      Quant a això de ‘pagar la pena’, et volia dir que els diccionaris no ho recullen tot, i que de vegades hauríem d’aprendre a fiar-nos més de la nostra pròpia intuïció. Pretenia no consultar cap font sinó simplement mirar-ne la recurrència a Google, quan en la tercera ocurrència he ensopegat això:

      3 10 [LC] pagar la pena una cosa Valer la pena una cosa. No paga la pena que t’hi encaparris.
      [DIEC2]

      Continua-ho dient, que és ben maco! (potser m’ho has sentit dir a mi, ves!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 25 other followers

%d bloggers like this: